Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog - Blog -

Necessitem projectes?, Motivació

La vida humana consiste en un sinnúmero de metas y aspiraciones. Por algo nos planteamos objetivos a corto, mediano o largo plazo. Tanto de forma consciente como inconsciente, es evidente que la vida está llena de proyectos.

Independientemente de si se tratan de hazañas o de pequeños logros, lo importante es el valor que nosotros les damos y el entusiasmo que ponemos en ellos. El cómo planificar un proyecto es un proceso que parte de una voluntad y, por ello cuando ésta decae, su realización está en riesgo.

Algunas empresas reconocen que el mundo que las rodea está cambiando y tratan de adaptarse, pero aquellas que no aborden los cambios necesarios corren el riesgo de quedarse atrás en la carrera por atraer y retener en plantilla a los trabajadores más preparados, más ambiciosos, con más talento, buscando nuevos retos que les proporcionen nuevas motivaciones.

Y lo mismo pasa en el aspecto individual: Muchos trabajadores se ven motivados al extremo por los cambios que los rodean y muchos caen en la pereza de tener que adaptarse a algo de manera obligada (y encima, rápida).

Aleshores, si tot es resumeix en motivació: Hem de triar només projectes, clients o negocis que ens motivin a treure la nostra millor versió?

O per contra hem de poder treballar de tal manera que la motivació vagi sorgint, per l’equip, pels processos, pels premis, malgrat que el projecte en primera instància no sigui el dels nostres somnis?

Necessitem estar motivats per tenir nous projectes? O necessitem tenir nous projectes per mantenir-nos motivats?

En realitat, la necessitat és la que més ens empeny a generar nous projectes. Bé perquè necessitem adaptar-nos, sobreviure, créixer o romandre, generem projectes. Però necessitàvem anar a la Lluna o trepitjar el cim de l’Everest? En algun moment, per a algú, sí que va ser necessari. La motivació per arribar a la meta va encendre la metxa, el treball i la tenacitat van fer la resta.

Podríem parlar llargament sobre el tema. I probablement tots arribaríem a conclusions diferents. L’ou o la gallina, recordes?

Però per a frustració dels antics filòsofs, el dilema no és tracta d’un cercle viciós sense solució, doncs per mitjà de la ciència, finalment es pot obtenir una resposta: l’ou va ser primer.

Pel que fa als projectes i la motivació: Sens dubte es retro alimenten. Tot i això, no hi ha projecte, per més meravellós que sigui, que pugui ser realitzar per un equip poc motivat.

No sabem que diu la ciència sobre això, però a Ad-lante no tenim dubtes: La motivació importa però, necessitem nous projectes, sempre.

Subscriu-te per rebre informació,
inspiració i actualitzacions.

gràcies, ja t'has subscrit al blog
Alguna cosa ha sortit malament, comprova el mail